L'entrada de membres de la CEDA al Govern i altres successos, com la fundació de la Falange Española i les mesures antireformistes, van ser vistos amb preocupació, sobretot en un context europeu d'ascens del feixisme.
Això va provocar una sèrie de protestes promogudes per sindicats i republicans d'esquerres. Les protestes van ser especialment importants a Astúries, on desembocaren en enfrontaments armats durant 15 dies, i a Catalunya, on no va tenir el recolzament de la CNT, el sindicat majoritari, i va prendre un caire més polític, ja que es veia perillar l'autonomia.
En un context en el que el Govern havia trencat relacions amb les esquerres, amb vagues a Madrid i Astúries i comptant amb que els bascos se solidaritzarien, Companys s'esperava poder repetir l'èxit de Macià i forçar a Madrid a negociar. Així que el 6 d'octubre proclama "l'Estat Català de la República Federal Espanyola"; una proclama federal, no separatista.
L'exèrcit, comandat pel general Batet, surt al carrer a aplicar l'estat de guerra declarat pel Govern i sufoca la rebel·lió ràpidament. El sometent, mancat de formació i amb armament antiquat, no surt a recolzar la rebel·lió; Dencàs, que en tenia el comandament, només fa entrar a grups insignificants, i la majoria d'homes es passa la nit esperant ordres que no arriben. Aliança Obrera, també es va estar esperant unes ordres i un armament que no arribaven. Per ser una revolució impulsada pels polítics, sembla que esl agafà d'imprevist, potser s'esperaven que l'exèrcit s'aliés amb ells
No hay comentarios:
Publicar un comentario