El 14 d'abril de 1931 havia estat proclamada la República a tot l'Estat espanyol, que va prendre un significat especial a Catalunya per la proclamació d'un Estatut autònom. Tot i el canvi de règim, tot es va reduir a una manifestació de bones intencions i l'Estat continuava igual; persistia una mentalitat estàtica, una economia endarrerida, una burgesia que participava poc en els afers públics i un proletariat menystingut. Les diferències entre el govern central i el català queden marcades des del primer moment:
A Catalunya, el canvi d'estructures venia acompanyat d'un Estatut autònom que justificava el total recolzament al nou règim. Cal recalcar, però, que l’autonomia va ser obtinguda per iniciativa dels dirigents catalans, no perquè el govern central volgués un Estat més o menys federat.
Es forma un nou govern provisional amb una característica especial en Espanya: no hi cap militar. Al Centre els polítics son intel·lectuals idealistes amb poca experiència; a Catalunya, amb una politització de les masses més accentuada, els polítics tenen unes idees més imprecises i acostades a les masses populars. A Catalunya l'alta burgesia queda desplaçada i es constitueix un Govern de petita burgesia i obrers, amb el recolzament entusiasta de les masses proletàries. Al Centre, l'alta burgesia hi participava juntament amb radicals, socialistes i intel·lectuals. A Catalunya la República es proclama per iniciativa política, i a Madrid perquè les masses populars empenyen els seus dirigents.
El Govern autònom es més homogeni que el de Madrid i té menys experiència i ha d'improvisar sobre el terreny; l'experiència política més similar va ser la Mancomunitat, impulsada per la dreta catalana, que va ser marginada pel caire més esquerrà de la Segona República. Hi havien més bones intencions que actuacions, i el Govern autònom es trobava entre els atacs de la dreta i el descontentament de les classes proletàries.
D'altra banda, l'autonomia catalana es traduïa en una "cessió de poders" i no en una "cessió de sobirania". D'una forma o altre, aquesta restricció de l'autonomia promesa explica, en part els successos de l'octubre de 1934. Si aquests fets van ser una revolta social que forçà als seus dirigents a proclamar l'Estat Català, o si es va tractar d'una revolta política estimulada pels polítics catalans, es un tema polèmic i difícil de provar.
La Llei de Contractes de Conreu
El camp català patia amb més força la Gran Depressió. Sumat a això, l'agricultura es trobava endarrerida, amb tècniques antiquades, un mal repartiment de la terra i salaris baixos.
El 1922 es funda la Unió de Rabassaires (UR), per tal de millorar les condicions de vida dels pagesos i lluitar per la propietat de la terra. Lluís Companys va ser un dels fundadors i líder durant cer temps, cosa que explica els lligams que hi havia entre la qüestió rabassaire i ERC. Un altre sindicat rural va ser l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), una organització de grans propietaris que es va anar radicalitzant, passant de la Lliga a la CEDA.
El 1932, les corts van aprovar una llei de Reforma Agrària, el punt més conflictiu era la relacionada amb els rabassaires. L'abril de 1934, el Parlament català aprova la Llei de Contractes de Conreu, que satisfeia part de les demandes dels pagesos. La Lliga va denunciar aquesta llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, una decisió polèmica, que posava en qüestió l'autonomia catalana.
L'Estatut donava a la Generalitat la capacitat de legislar sobre temes agraris, però el Tribunal de Garanties Constitucionals anul·là la llei en considerar que legislava sobre qüestions socials, sobre les que no era competent. Quatre dies després, el Parlament tornà a votar la llei exactament igual i s'obrí una via de negociació entre Madrid i Catalunya que desembocà al setembre en l'aprovació de la llei, modificada. L'1 d'octubre dimiteix Samper, en part per la seva actitud al respecte, ja que la CEDA li retira el recolzament per la debilitat del seu Govern davant problemes socials.
La llei, però, durà poc. Amb els fets d'octubre es anul·lada i no es restablirà fins el triomf del Front Popular el 1936, quan Catalunya recupera la seva autonomia.
S'ha debatut molt sobre la importància de la qüestió rabassaire en els fets d'octubre. Però en una Catalunya essencialment industrial, i desprès de que la llei, tot i que modificada, hagi estat aprovada, resulta lògic creure que la seva importància es troba en el fet d'haver sigut un pretext per posar en qüestió l'autonomia catalana. No es que la pagesia tingués tanta influència política que provoqués tot això, es que la tibantor entre el Govern central i la Generalitat existia de feia temps, i la derogació de la llei va ser vista com un atac a la pròpia autonomia. Però sí es cert que la qüestió rabassaire probablement va tenir un efecte important en la politització de la pagesia que explica que el moviment dels fets d'octubre s'estengués al camp amb tanta força i rapidesa.
Dinàmica política
Es podria dir que Catalunya tenia un sistema de partits propi, ja que els d'àmbit espanyol hi tenien poca incidència. La campanya política quedà polaritzada entre Esquerra Republicana (que defensava l'autonomia, la República, el laïcisme i un esquerranisme moderat) i la Lliga (partit de centredreta catòlic que defensava els interessos de propietaris i catòlics). La resta de partits, tot i oferir una gran ventall d'opcions ideològiques, van tenir poca incidència. Esquerra Republicana, tot i ser la primera força política del Principat, va patir greus problemes interns: primer amb el fracàs de l'Estatut i desprès amb l'escissió del grup de l'Opinió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario