Els partits polítics

Partits catalans
El Partit Tradicionalista
Es basava en un catolicisme poc flexible, un concepte tradicionalista del govern i l'assoliment de la sobirania política de Catalunya dins d'una monarquia confederal.
Diari -> El Correo Catalán
El carlisme estava present a Catalunya des de 1833 i era el moviment polític que més anys portava. En un primer moment van reconèixer el règim republicà, però amb el temps la seva posició dretana s'accentuà, en detriment del seu catalanisme; manifestant-se contra les orientacions en temes religiosos, socials, financers i d’ensenyament de l'Estatut de Núria. Part dels seus afiliats es passaren a la Lliga, que, a més, comptava amb el suport incondicional dels carlistes.

La Lliga Regionalista

 

Partit de dreta català. Defensava l’autonomia catalana dins l'Estat espanyol, la tradició religiosa i la propietat privada. Mai s'enfrontà obertament a la monarquia.
Diari -> La Veu de Catalunya
Nascuda el 1901 de la fusió d'Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català. Era el partit més important del Principat després de la dictadura, però va ser desplaçada per esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 12 d'abril de 1931. No recuperà l’hegemonia però es mantingué sempre com a segona força política catalana.

Acció Catalana Republicana (ACR)

Partit nacionalista i republicà. Defensava la laïcització de l'estat i la supressió de la Companyia de Jesús, cosa que va provocar la baixa dels més conservadors, que es passaren a Unió Democràtica o la Lliga.
Diari -> La Publicitat (el seu nom es catalanitza el 1922) Amb una tirada de 40 milers d'exemplars el 1935, els mateixos que La Veu de Catalunya i només per sota de La Vanguardia, El Diluvio i El Mundo Deportivo.
El seu origen es troba en la Conferència Nacional Catalana celebrada el juny de 1922, de la que va sorgir Acció Catalana, integrada pels nuclis més nacionalistes de la Lliga.
Durant la dictadura, una part constituïda pels antics republicans se separà i fundà Acció Republicana de Catalunya, amb el diari La Nau, com a òrgan d'expressió.
Amb la creació del Comitè Catalanista Republicà el 1931, tots dos partits es reunificaren amb el nom de Partit Catalanista Republicà, amb els dos diaris com a portaveus. Refusant fusions i aliances, van sortir derrotats a les eleccions del 1931. El 2 de maig van crear una entitat, Acció Catalana Republicana, que acabarà sent el nom oficial del partit.

El 14 d'abril de 1931 havia estat proclamada la República a tot l'Estat espanyol, que va prendre un significat especial a Catalunya per la proclamació d'un Estatut autònom. Tot i el canvi de règim, tot es va reduir a una manifestació de bones intencions i l'Estat continuava igual; persistia una mentalitat estàtica, una economia endarrerida, una burgesia que participava poc en els afers públics i un proletariat menystingut. Les diferències entre el govern central i el català queden marcades des del primer moment:

A Catalunya, el canvi d'estructures venia acompanyat d'un Estatut autònom que justificava el total recolzament al nou règim. Cal recalcar, però, que l’autonomia va ser obtinguda per iniciativa dels dirigents catalans, no perquè el govern central volgués un Estat més o menys federat.

Es forma un nou govern provisional amb una característica especial en Espanya: no hi cap militar. Al Centre els polítics son intel·lectuals idealistes amb poca experiència; a Catalunya, amb una politització de les masses més accentuada, els polítics tenen unes idees més imprecises i acostades a les masses populars. A Catalunya l'alta burgesia queda desplaçada i es constitueix un Govern de petita burgesia i obrers, amb el recolzament entusiasta de les masses proletàries. Al Centre, l'alta burgesia hi participava juntament amb radicals, socialistes i intel·lectuals. A Catalunya la República es proclama per iniciativa política, i a Madrid perquè les masses populars empenyen els seus dirigents.

El Govern autònom es més homogeni que el de Madrid i té menys experiència i ha d'improvisar sobre el terreny; l'experiència política més similar va ser la Mancomunitat, impulsada per la dreta catalana, que va ser marginada pel caire més esquerrà de la Segona República. Hi havien més bones intencions que actuacions, i el Govern autònom es trobava entre els atacs de la dreta i el descontentament de les classes proletàries. 

La Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
Partit democristià. Propugna la "solidaritat social" i reclama una autonomia catalana plena i absoluta dins una confederació ibèrica. Tots els fundadors provenien del carlisme. Va defensar la integritat de l'Estatut. Es declarava a favor del procediments "coactius" dels obrers un cop exhaurides les opcions pacífiques. Apareix el novembre de 1931.Diari -> Tenia lligams amb El Matí, però mai va intervenir-hi en les seves directives.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Nascuda de la Conferència d'Esquerres Catalanes el 1931. Juntament amb Macià, sobresortien els membres del Grup de l'Opinió, Ventura Gassol, Jaume Aiguader i Josep Dencàs.
Diari -> La Humanitat, el grup de l'Opinió seguia el seu propi camí, que acabaria distanciant-lo del partit.
Partit força heterogeni. Principis: fe republicana, drets humans, reivindicació de la nació catalana i dret a  constituir-se com a Estat independent. Propugnava millors condicions del assalariats: dret de vaga, assegurances socials, pensions, reducció de la jornada laboral i la creació de comitès obrers; la "socialització de la terra"i l'educació gratuïta. Defensava la llibertat de cultes i la separació entre l'Església i l'Estat. Les reformes s'encaminaven a un sistema econòmic socialista. Va vèncer a les eleccions de 1931 i, dos dies després proclamà la República Catalana.

- Estat Català
Era el grup més combatiu i, tot i les escissions de l'Esquerra, hi tingué una especial influència. Es podria dir que era un partit dins d'un partit. Era d'aquest grup Francesc Macià, que cregué que amb Estat Català calia reorganitzar els escamots de 1922, refent l'agrupació paramilitar. l'Hegemonia d'Esta Català a ERC durà fins els fets d'octubre. Els seus militants es consideraven "soldats de Catalunya" i deien que lluitaven per una Catalunya lliure i justa on imperés "una completa justícia social". El grup de l'Opinió els titllà de feixistes, una acusació habitual en el context de l'època, i com a proba assenyalaven el fet de que anaven uniformats. ERC contemplava la possibilitat d'una involució política que fes desaparèixer la República i l'autonomia catalana, i sembla que es disposava a oposar-s'hi per la força. S'anava perfilant l'aixecament del 6 d'octubre.

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres (PNRE)

La crisi del Govern de la Generalitat es produí el gener de 1933, per tensions internes dins d'ERC entre Estat Català i Macià amb el grup de l'Opinió. Frustrats per no arribar al poder, atacaren el partit fins que, arran d'un manifest, tots els seus signants foren expulsats i crearen a l'octubre de 1933 el seu propi partit, anomenat Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres. Segons Joan B. Culla i Clarà, la principal diferència entre els uns i els altres era un important matís: el nacionalisme de l'Opinió era radical i rebutjaven el separatisme, mentre que el posicionament d'ERC al respecte era ambigu. Tot i el seu prestigi, van aconseguir pocs seguidors.

La Unió Socialista de Catalunya
El partit marxista més antic (del 1923). Socialistes catalans, defensaven la independència, la "socialització de la riquesa universal". Havien desaparegut pràcticament durant la dictadura i es presentaren a les eleccions dins de les candidatures d'Esquerra.
Diari -> Justícia Social

El Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
Van passar per aquest partit algunes personalitats d'Unió Socialista. A causa de l'opinió contrària a l'alliberament nacional català, mai assolí cap poder a Catalunya. El 1933 es va unificar amb Unió Socialista però no va funciona i se separaren dos mesos després, quedant el PSOE més mermat, ja que part de les seves agrupacions es quedaren a l'altre partit i una escissió d'UGT amb bona part dels seus afiliats constituïren la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya.

El Partit Comunista Català
Partit marxista-leninista però al marge tant de la Tercera com de la Quarta Internacional. Va néixer durant la dictadura en la clandestinitat, format per militants d'Estat Català. El novembre de 1930 es fusionà amb la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB), secció del Partit Comunista d'Espanya del que es va separar de seguida. D'aquesta fusió nasqué el Bloc Obrer i Camperol (BOC).
Diari -> del 1928 al 1929 era l'Opinió, i després l'Andreuenc i Treball.

Esquerra Comunista

Partit marxista-leninista de caire nacionalista. Estava adherit a la Quarta Internacional però, tot i el prestigi del seu capdavanter, Andreu Nin, fou una organització minúscula. Després dels fets d'octubre, Nin trencarà relacions amb Trotsky i el partit es fusionarà amb el BOC, creant el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Diari -> El Soviet

Estat Català-Partit Proletari (EC-PP)

Una escissió d'Estat Català que s'autocalificava de "Força Separatista d'Extrema Esquerra" que no va voler integrar-se a ERC ni anar-s'en al BOC, va crear el 1932 aquest partit. Partit obrerista, separatista i socialista. Demanava la dissolució dels escamots i la creació d'un partit "separatista proletari". Va arribar a controlar el CADCI, on dos de les seves personalitats més rellevants van morir el 6 d'octubre protegint el local.

Diari -> L'Insurgent

El Partit Nacionalista Català

Partit separatista. Va néixer la primavera de 1932, com la escissió més dretana d'Estat Català. Provisionalment anomenada "Elements d'Estat Català" es fusionà amb el Club Esportiu Catalunya.

Diari -> La Nació

La Unió Catalana

Tenia prestigi però pocs afiliats. Contrari  ala modificació de l'Estatut.

Diari -> Nosaltres Sols!, va aglutinar una agrupació separatista amb una secció clandestina paramilitar, l'Organització Militar Nosaltres Sols.

Dreta Catalana

Després de proclamar-se la República, un grup de personalitats monàrquiques s'agrupà en una entitat anomenada Peña Blanca, que a les eleccions es va coalitzar amb els carlins sota el nom de Dreta Catalana. El 1933 es van adherir a l'ultradretana i anticatalanista Renovación Española.

Partit Agrari

Un altre agrupament monàrquic de grans propietaris. Unltradretà i anticatalanista.

Alguns partits espanyols rellevants

El Partit Republicà Radical

Fundat el 1908 per Alejandro Lerroux. Evolució dretana i cada cop més heterogeni. Era la tercera força política del Principat però la seva importància anava en davallada. Es va ressentir de l'escissió el 1934, any en el que, governant a Madrid amb la CEDA, va dirigir la repressió posterior als fets d'octubre.

La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)

 Va néixer de la unió d'Acción Popular amb la Dreta Regional Valenciana i altres grups el 4 de març de 1933. El seu lema era "Religió, Pàtria, Família, Ordre, Treball i Propietat" i es pronuncià pel corporativisme social i econòmic. Conglomerat heterogeni d'extrema dreta. Tendia a posicions monàrquiques i conservadores i el seu jovent (aplegats a la JAP (Juventudes de Acción Popular)) admiraven els feixismes italià i alemany. El seu líder era José María Gil Robles. Es declaraven favorables a la descentralització pero tendien al centralisme. A Catalunya la CEDA no va poder organitzar-se fins després dels fets d'octubre, quan s'hi van incorporar sectors dissidents de la Lliga, amb el nom d'Acció Popular Catalana.

Falange Española

L'octubre de 1933, José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador) funda la Falange Española, de caire totalitari, s'oposava tant al liberalisme com al marxisme. L'any següent s'unificaria amb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), caracteritzada pels seus constants atacs contra Catalunya. Identificaven Castella com a "Espanya" i separatisme amb "crim".

Diari -> Arriba