Darrere aquests articles

Poques vegades es menciona a La Veu de Catalunya qui escriu l'article (només tres cops en el període analitzat), però a La Humanitat no hi ha cap article signat; de forma que aquí estan només aquells que ja he mencionat a Els fets d'octubre a La Veu de Catalunya, per a més informació sobre les figures rellevants o periodistes que escrivien habitualment en aquests dos diaris, mirar l'apartat dedicat a La Veu de Catalunya i La Humanitat.

Manuel Brunet

Va rebre formació humanística al Seminari però no va arribar a ser ordenat sacerdot i es dedicà a les lletres. Va guanyar diverses vegades els Jocs Florals i l’any 1917 passà a treballar a Las Noticias, on s’especialitzà en política internacional, una època en la que passà penúries econòmiques. Es va veure molt influït per la doctrina marxista y anarquista, especialment pel seu anticlericalisme, tot i que ell era catòlic. El 1918 va passar a treballar per La Publicidad (que pertanyia a Acció Catalana). Els anys següents va estar treballant d’un diari a un altre i en 1923 s’encarregà del setmanari El Mirador. Arran del suport d’Acció Catalana a les lleis laiques i, probablement, també a arrel d’una agressió soferta el 1932 per treure a la llum l’afer Bloch (un escàndol monetari que implicava entre d’altres al futur president de la generalitat, Luís Companys). El març de 1933 va entrar a La Veu de Catalunya, encarregat de la secció “comentari” que sortia a primera plana, feina que va mantenir fins la guerra civil.

Josep Pla

Era fill d'una família de propietaris rurals (i això explica el seu clar posicionament contra la llei de Conreus). El 1921 és elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista a la seva comarca. Al 1931 és enviat a Madrid per Cambó com a corresponsal parlamentari de La Veu de Catalunya i es converteix en observador directe dels primers dies de la Segona república. Va romandre a la capital durant gairebé tot el període republicà (1931-1936), exercint de cronista parlamentari (això explicaria perquè no va ser ell mateix qui va escriure l’article contra la Llei de Conreus que menciono a Els fets d'octubre a La Veu de Catalunya; ja que es mencionat tan sovint i s'el cita tants cops que, probablement, debia escriure sovint sobre el tema). 

Modest Sabaté

Va ser un polític i industrial català. Es llicencià en lletres per la Universitat de Barcelona i fou redactor polític i comentarista de teatre de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936. En esclatar la guerra civil espanyola s'exilià al Rosselló, i va intentar reconstituir a l'exili la Lliga Catalana el 1945-46.