La hipòtesis que articula aquest treball es la defensada per Francesc Espinet i Burunat i Joan Manuel Tresserras i Gaju a La gènesis de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939. Tresserras i Espinet defensen la idea de que la transició d'una societat tradicional a una de masses es produeix, a Catalunya, durant el primer terç del segle XX. Aquesta especificació es basa en les peculiaritats catalanes, amb una ràpida industrialització i la seva política pròpia, que acceleren aquest procés i l'allunyen de la resta de l'Estat espanyol, que evoluciona a un ritme més lent. Al llibre d'Espinet i Tresserras es menciona la teoria, suggerida per una professora nord-americana, de que la feblesa de les administracions de l'Estat haurien forçat a Catalunya a actuar pel seu compte.
Les tres característiques de la societat de masses son: el predomini d'una lògica urbana, l'assoliment d'uns mateixos codis per part de determinats grups i una gran producció informativa, per demostrar-ho, s'han de buscar signes d'una segona revolució industrial i, en el pla polític, dirigents amb polítiques definides destinades a implantar formes modernes de domini i control socials.
Amb la Segona República torna la llibertat de premsa i es multipliquen les emissores. També s'inicia l'alfabetització de les masses, necessària per la difusió de la premsa escrita, però no tant per a l'existència d'una comunicació de masses gràcies a la ràdio. Apareixen noves formes de vida i costums, lligades a les diferències de classe. A l'àmbit cultural tenim la Renaixença, que reviu el passat català i els desigs d'una autonomia pròpia; aquest moviment serà un instrument de cohesió, un punt en comú entre una cultura popular i rural i la nova cultura industrial. La societat es vertebrà en associacions, tant polítiques com socials, i el catalanisme s'esforça per disposar d'un sistema polític propi per satisfer les necessitat que l'Estat espanyol no podia. Amb l'arribada de la Segona República, els polítics catalans compten per fi amb un sistema polític d'acord a les peculiaritats del cas català (mirar Context polític). I els fets d'octubre van ser la resposta a la por de perdre aquesta l'autonomia, que al final acabaren provocant amb les seves accions.
Comença també una progressiva concentració urbana i la creació d'una xarxa de comunicació de nuclis urbans connectats, i l'alfabetització i uniformització cultural de la població, preparada com a públic potencial dels espectacles de masses. A l'àmbit econòmic (mirar Context econòmic) s'estén l'ús de noves tecnologies i fonts d'energia, l'industria es comença a diversificar i l'augment de la capacitat adquisitiva i la reducció de la jornada permeten l'ampliació del consum, tret característic de la societat de masses.
Els fets d'octubre, vistos tant des de la seva dimensió social com política (més política que social perque la CNT, la primera força sindical catalana, no forma part d'Aliança Obrera), van ser organitzats al voltant d'aquestes noves formes d'organització. Manuel Cruells assegura al seu llibre que la Generalitat no tenien la intenció de provocar una revolta, sinó de repetir l'èxit de Macià. Va ser només un gest simbòlic, no tenien pas els elements necessaris per enfrontar-se a l'exèrcit en el cas que no els fes costat i tampoc van utilitzar els 4.000 homes del sometent. Dencàs va demanar en diferents ocasions armes per a aquest sometent, però al final van haver de conformar-se amb armes velles i rovellades i molt poca munició. A més, si la Generalitat hagués tingut intenció de revoltar-se, utilitzant la violència si fos necessari, hauria arribat a algun pacte per assegurar-se la participació de la CNT, l'organització social amb més pes i capacitat mobilitzadora.
Tot això demostra que el fracàs dels fets d'octubre va ser resultat d'un mal anàlisi de la situació per part de la Generalitat, que no es preparà per a una revolta de debò, i de la falta de recolzament social per l'absència de la CNT.
