Context social i cultural

La societat de principis del XX
Al final del vuit-cents, amb les migracions del camp, a Barcelona sorgeix una tradició popular-nacional de base rural, que s'urbanitza durant el nou-cents, prenent un caire més urbà i industrial. El 1930, la densitat de població a Catalunya es superior a la resta de l'Estat i molt propera a la mitjana europea. D'aquest augment, només un 28% era natural, i l'altre 78% correspon a la immigració. La natalitat i la mortalitat, com es característic d'un règim modern, baixen, tot i que això es veurà trastocat més tard per la guerra.


Durant el primer terç del segle XX, Catalunya va viure importants canvis infraestructurals, estimulats per l'acceleració de les obres i inversions en transports i comunicacions; i van aparèixer noves formes d'organització política i social, basades en el sufragi i la convocatòria periòdica d'eleccions. El partit de Lerroux i la Lliga van ser els primers en constituir un bipartidisme real, al marge del sistema canovista que imperava a la resta de l'Estat. La dictadura de Primo de Rivera va suposar un retràs en aquesta evolució, que continuà un cop establerta la Segona República, amb Esquerra com a principal força política i la CNT en el pla social, i retrocedí durant el franquisme.


La societat es vertebrà en un associacionisme entorn a llocs, interessos o líders carismàtics i va permetre noves formes de política real. Les associacions augmentaràn en nombre i quantitat d'afiliats, que veuràn en elles la possibilitat de fer-se escoltar. L'impuls dels espectacles de masses i dels esports també tenen aquesta funció d'organitzar la vida social. D'altra banda, el temps lliure ja no es només un període de descans entre una esgotadora jornada de treball i una altre; els nous canvis en les formes de vida permeten a les classes populars gaudir del seu temps, i el lleure es converteix en una nova indústria no només a l'abast de la burgesia (tot i que les diferències en la capacitat de consum continuen).


En aquesta nova societat ens trobem, d'una banda, amb els industrials, organitzats en la Lliga, que tenen un projecte de modernitzacions socials e impulsen el projecte noucentista de la "cultura cívica", que comptà en un principi amb el suport popular. Aquestes aspiracions xoquen amb l'immobilisme de la resta de l'Estat espanyol, que només sastisfà part de les seves necessitats. El catalanisme es, doncs, un esforç per disposar d'un sistema propi acord amb les necessitats catalanes. Primer intentant fer d'Espanya un mercat i, després de fracassar, replegant-se. La Mancomunitat es un exemple d'aquesta voluntat política i, amb l'arribada de la Segona República, es creen per fi totes les condicions necessàries per l'assoliment d'una societat de masses a Catalunya. Però tot això es va perdre amb el franquisme, que desvertebrà totes les formes d'associació polítiques i socials.


D'altra banda està el proletariat, molt ben organitzat, que intenta també influir en la política. Però aquests es troben dividits entre socialistes i anarco-sindicalistes, UGT i CNT, uns al centre i altres a la perifèria mediterrània. Tot i la bona voluntat dels polítics republicans, es produí des del primer moment una manca d'entesa entre ells i els anarquistes, d'una banda per l'anti-anarquisme dels polítics més conservadors, i de l'altra, per la competitivitat dels anarquistes i els socialistes, més afavorits pel Govern, que provocà una radicalització de la CNT, en la seva vessant més faista almenys a Catalunya. A tot això se li ha d'afegir la concepció anti-estatal de l'anarquisme i el triomf de la revolució soviètica. I com que a Catalunya l'única força autèntica era la CNT, l'anarquisme va prendre aquí molta importància. Des del 1933, s'intensifica la radicalització del moviment obrer i d'altres moviments polítics, frustrats per la lentitud del Govern, que es veu atacat per esquerra i dreta.


Aquesta frustració de l'esquerra es traduí en més abstencionisme per la seva part a les eleccions del 1933 i, juntament amb la campanya propagandística d'una dreta més unida, va provocar una desviació a la dreta del règim republicà, que sería un dels motius principals dels fets d'octubre.


En el pla internacional ens trobem en un període de crisi mundial amb la Gran Depressió, que es va veure reflexat també a Catalunya. La consolidació de la Revolució russa i els feixismes alemany i italià també tindràn importants conseqüències, estimulant, d'una banda, el comunisme a Catalunya i, de l'altra, la por als efectes que aquesta orientació dretana cada cop més radical pugui tenir a Espanya (mirar Antecedents).

Cultura: del noucentisme a l'avantguardisme
La Generalitat no era competent en matèria educativa, però es va fer molt per la llengua catalana des de la conselleria de cultura, amb cursos, pels mestres i la població en general, des del Comitè de la Llengua. Es concedí l'autonomia a la Universitat de Barcelona i la concessió de premis literaris per afavorir la creació de poesia i prosa. Es difondràn les obres d'autors catalans i sortiràn traduccions al català d'autors estrangers.

Als anys vint, el noucentisme mostra signes de crisi, i sorgeixen els moviments avantguardistes, amb idees noves i radicals, i noms que passaràn a la història com Salvador Dalí, Picasso o Miró.