El govern de la Generalitat i el ajuntament de Barcelona son empresonats i s'enfronten a una condemna de 30 anys de presó. A tota Catalunya, son detingudes unes 3.500 persones, entre polítics, rabassaires i funcionaris. Se suspèn l'autonomia catalana i es tanca el Parlament. La presidència l'ocupa primer un militar, Francisco Jiménez Arenas, i el 1935 un radical, Joan Pich i Pon.
A partir d'aquí comença una forta repressió de les esquerres i del català: control de la premsa, restriccions en l'ús de la llengua, entitats clausurades i la suspensió de reformes com la polèmica Llei de Conreus i la reducció de la jornada laboral entre d'altres. Al camp català es produeixen nombrosos desnonaments pel canvi legislatiu, i la majoria de sentències solen ser favorables als propietaris. Tot això provocarà tensions que continuaràn també desprès del triomf del Front Popular.
La Lliga, tot i que no aprova moltes d'aquestes decisions, especialment la suspensió de l'autonomia, procurarà ser complaent amb la intenció de sortir beneficiada d'unes eleccions que no es produiràn fins el 1936. Però aquesta actitud se li girarà en contra, i la Lliga acabarà sent identificada com un partit de dreta i anticatalà.
El 1936, el Govern del Partit Radical i la CEDA està desacreditat pel seu caire antireformista i repressor, i amb l'escàndol de l'estraperlo (en el sortí a la llum que uns polítics del partit Radical estaven involucrats en una estafa) va ser el detonant que obligà a Lerroux a dimitir i convocar eleccions per al febrer del 1936.
En aquestes eleccions s'acabà el multipartidisme, totes dues formacions molt heterogènies, però la segona més:
-D'una banda, tenim el Front d'Esquerres de Catalunya (Front Popular a la resta d'Espanya), seguint la mateixa línea que a la resta d'Europa de crear un front unitari contra el feixisme. Format per ERC, ACR, PNRE, USC, UR i els comunistes catalans. El seu programa era reformista i clar. reivindicaven la defensa de l'autonomia i la lluita contra el feixisme.
- I de l'altra, el Front Català d'Ordre, que aglutinava la Lliga, Acció Popular de Catalunya, Renovación Española, carlins i republicans radicals. Acusava a l'esquerra de provocar el desordre i de no haver sabut defensar l'Estatut. Defensaven la pau, la catolicitat i el fre de la revolució.
En unes eleccions amb una participació molt elevada (el 69%), va guanyar el Front d'Esquerres amb un 62,6% dels vots. A diferència del principi de la república, aquest cop s'emprengueren les mesures adients amb rapidesa: amnistia, restabliment de càrrecs, la tornada de Companys i al seva elecció com a president, la Llei de Conreus, etc.
Tot i el triomf, aquestes eleccions van suposar un escissió social que més tard acabarà donant forma a la Guerra Civil. Aquestes tensions es viuràn amb menys força a Catalunya, en part per l'actitud conciliadora de Companys, per la posició menys dretana de la Lliga i pel poc pes que hi tenien els grups ultradretans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario