Context mediàtic

A finals del XIX, la premsa ja formava part de la vida quotidiana a Catalunya, formant una imatge del mon que quedava més allunyat i implantat progressivament la comunicació de masses. El procés, comparant-lo amb la resta d'Europa, es trobava alentit per l'escassetat de capital, una tecnologia antiquada i una alfabetització insuficient, i s'accelerarà amb l'arribada de la Segona República. La premsa catalana va ser especialment afectada perque l'alfabetització acostumava a ser en castellà, i això explica la desproporció de lectors en català i en castellà; això millorà progressivament durant el període de la Mancomunitat i es quadruplicà durant la República.

La llei de jurisdiccions del 1906 desprès de l'assalt al Cu-cut! , i una altre llei del 1925, durant la dictadura primoriverista, prohibint la publicació d'espais en blanc on el diari havia sigut censurat, son només uns exemples de les dificultats a les que s'havien d'enfrontar els diaris fins l'arribada de la República, seguit d'una major llibertat per la premsa, amb més possibilitats de catalanització i pluralisme. Només un 19% dels diaris venuts a Catalunya son en català, una xifra comprensible perque l'alfabetització acostumava a ser en castellà.

El retràs tecnològic de la premsa s'atribueix al fet que es considerés la premsa com a instrument polític i no com a empresa que pogués aportar beneficis. La fotografia començà a introduir-se durant el 1880, desplaçant a la fotolitografia. El 1910, La Vanguardia i El Noticiero Universal, començaren a utilitzar fotogravats. Aquestes innovacions anaren acompanyades de noves càmeres més lleugeres que van permetre la consolidació del periodisme fotogràfic. El llenguatge, influït per les notes d'agència, va cambiar a un registre més senzill i proper al popular, i la publicitat anà agafant cada cop més importància

Desprès del cop militar del 1936, començaren les supressions i ocupacions dels diaris, acompanyades d'amenaces i lluites pel seu control, que afectaren sobretot a la premsa més conservadora. Així, El Correo Catalán va ser incautat pel POUM, El Matí pel PSUC i La Vanguardia per la CNT fins el 1938, quan passà a ser el diari del Govern republicà. La Veu de Catalunya quedà sota el control de la CNT, i el febrer del 1937 el convertí en Catalunya.